El Ball Parlat de Sant Julià

Recull adaptat del text original, representat per la Festa Major  l'Arboç, el 21 d'agost del 2004, i que es ve representant el capvespre de la vigília de cada 4t diumenge d'agost, a l'altar major de l'església parroquial, dintre dels actes de la Festa Major de la vila.

ORÍGENS

Del BALL PARLAT DE SANT JULIÀ de l'Arboç ens en dóna notícia mossèn Gaietà Vilaplana, el qual ens informa de la seva representació els anys 1842, 1846 i 1876. Però no és ben bé fins el 2003 que es torna a recuperar aquest ball parlat a partir del text que ofereix Joan Vallés i Ribas (1884-1911), en la seva Llibreta Vallés. Aquesta restauració ha anat i va actualment a càrrec de l'Elenc Artístic Arbocenc.

És un ball parlat de tradició religiosa, i més concretament relacionat amb els sants, és a dir, aquells que formen part d'un cicle hagiogràfic.

El ball parlat de Sant Julià, presentat escènicament com a retaule o acte-sacramental, és més propi de ser executat en esglésies o places, que no pas en un escenari convencional. La posada en escena queda configurada en tres espais alternatius: casa del rei Marcià – la presó – casa de Julià. Els personatges es mouen individualment en el mateix espai o amb curts desplaçaments vers un altre àmbit.

En una altra escena, però no de manera simultània i com element separador dels diferents moments del guió, una parella de trobadors medievals (home i dona) dansen una melodia interpretada per gralla i tabal, segons la partitura del Ball de Sant Julià que Antoni Insenser va recollir a principis del segle XX. Aquesta dansa es basa en dues peces curtes: “el toc de camí del martiri” i “la passada”.

ARGUMENT

Ens diu l'argument que el rei Marcià decreta persecució i guerra declarada al cristià, malgrat els precs de la seva muller, i l'enfrontament amb la seva pròpia filla, seguidora de la fe cristiana.

Dignataris i alts càrrecs militars de Macià aconsellen ajusticiar a Julià i la seva família, en no voler renegar de Déu Nostre Senyor, ni abraçar-se a les creences paganes. No satisfet amb aquesta mesura, el rei ordena també empresonar a la seva esposa i filla. Però Déu envia un àngel per atorgar-los la glòria eterna i fa lliurament al màrtir Julià, de la palma i la corona de llorer.