FITXA TÈCNICA
Autor: Rodolf Sirera
Direcció: Xavier Canals
Estrena: 1 de novembre de 2018
L'OBRA
Escrita durant els mesos de gener i febrer del 1978, aquesta obra s’ha convertit en la més coneguda del teatre de Sirera, tant a nivell nacional com internacional. Es tracta d’un thriller psicològic a l’entorn del paper del teatre dins del teatre i del teatre dintre de la vida. Rodolf Sirera reflexiona sobre l’art i la vida, la ficció i la veritat, la llibertat de l’artista o la seva submissió al poder. Ha estat representada en diversos continents i traduïda a una quinzena de llengües. Perquè ha atret aquesta obra tant al públic i per quins motius ha creat també un interès intel·lectual considerable? La resposta es troba en la construcció d’una trama enginyosa que aconsegueix aclarir un debat estètic i alhora ideològic. Els personatges d’aquesta història són absolutament imaginaris. La data de localització de l’obra accentua aquesta impossibilitat d’identificació. Tot i que la podríem centrar a París, a finals del segle XVIII. TVE-2 a Catalunya va estrenar la versió televisiva d’aquesta obra el 18 d’octubre del 1978, dins el programa “Lletres catalanes”, protagonitzada per Carles Velat i Ovidi Montllor, amb realització de Mercè Vilaret. La versió castellana fou emesa per TVE-2 el 3 d’octubre del 1986. Es van fer actuacions per tot l’estat, amb els actors José Mª.Rodero i Manuel Galiana. Aquesta obra representà TVE en el Festival de Televisió celebrat a Plovdiv, la segona quinzena d’octubre del mateix any. La durada de l’obra, sense descans, és d’uns 70 minuts.
L'AUTOR
Rodolf Sirera Turó (València, 2 febrer 1948)és traductor, guionista i dramaturg. Amb una trajectòria vinculada a la renovació del teatre valencià, del que és teòric, crític, investigador i editor. Ha escrit diverses obres, com: “Plany en la mort”, “La còlera dels déus”, “El brunzir de les abelles”, “L’assassinat del doctor Moraleda”, “Funció de gala”,”;”La ciutat perduda”,”Record”, entre d’altres. I ha estat gionista de sèries de TV, com: “Herència de sang”, “Nissaga de poder”, ”Temps de silenci”, “Amar en tiempos revueltos”, “Mar de fons”… Se li va atorgar el premi Nacional de Teatre de Catalunya el 1997. Així com el Premi Max al millor autor teatral per les obres “Record” (2006) i “El verí del teatre” (2007). El seu treball més recent ha estat l’adaptació cinematogràfica de la novel·la “La Catedral del Mar”; una macro-producció emesa per Antena-3 i molt recentment a TV-3, amb un èxit aclaparador.
L'ARGUMENT
L’actor Gabriel de Beaumont visita el Marquès de… que l’ha convocat per tal que li representi un fragment d’una obra que ha escrit. Gabriel acceptarà la proposta. A partir d’aqueix moment allò que en un principi és una conversa sobre teatre acaba convertint-se en una discussió que esdevé en una espiral d’engany i crueltat. La diferència entre realitat i ficció comença a esvair-se en voler mostrar les intencions experimentals i innovadores pel teatre.
Una obra que ens convida a reflexionar sobre els límits en la interpretació i en la ètica de l’espectador.