Víctima d'Escàndol
FITXA TÈCNICA
Autor: Ignasi d'Artés i Magrinyà
Direcció: Xavier Canals
Estrena: 20 de maig de 2000
L'OBRA
En la conservadora societat nord-americana de l’Estat d’Arizona, es planteja el cas d’una dona que estant embarassada, pren un medicament com a tranquil·litzant. Més tard descobreix que el fàrmac produeix mutilacions en fetus durant el període de gestació; aleshores decideix avortar. Exposa el cas a l’opinió pública per tal d’aturar l’ús del medicament i el que aconsegueix és un acuit social per a ella i la seva família, que la converteix en víctima d’un veritable escàndol. La idea està basada en fets reals succeïts a principis de la dècada dels vuitanta.
L'AUTOR
Ignasi Artés i Magrinyà (pseudònim) va néixer a la barcelonina barriada de la Boqueria a finals de gener de 1949. Seguint el costum dels seus avantpassats, estiuejava a Sitges, on es traslladà a viure definitivament quan comptava cinc anys. A la vila costanera del Garraf es va integrar en el món teatral amateur des de ben menut, posant en escena la primera obra com a director als 16 anys, al maig de 1965. A partir d’aquí i fins al 1979, continua la seva tasca, com a actor i director, amb un seguit de sainets i comèdies tradicionals de la “Catalunya Teatral”. A partir de 1980, inicia la participació en mostres i concursos arreu de Catalunya, activitat continuada fins al 1992. En el decurs d’aquests dotze anys va traduir al català diverses obres, entre les quals cal destacar Corona de amor y muerte (A.Casona), Pisito de solteras (J. De Armiñan), El comprador de horas (J. Deval), Los derechos de la mujer (A. Paso), La mordaza (A. Sastre) i El vicario de Dios. Des de 1992 i volent fugir dels textos clàssics i tradicionals, cerca noves experiències amb un tipus de teatre que la premsa catalogarà com de “caire cinematogràfic”, amb continguts de caire social i buscant la identificació de l’espectador amb les vivències representades a l’escenari, presentant escenografies d’espais simultanis i donant força relleu a l’ambientació, luminotècnica i música. Per això, en el període entre el 1992 i el 1995, escriu, entre d’altres Moda íntima, S.A., Sentiments prohibits, Cançó de tempesta i Croby. I realitza també adaptacions d’obres com L’hotel del gemecs (G. Feydeau) i Boeing-Boeing (M. Camelotti). Durant els quinze anys que va intervenir en diferents concursos amb obres com les ressenyades, el seu grup assolí un total de 533 premis, entre totes les categories. A nivell personal va ser premiat amb 87 guardons com a actor i 61 com a director.
El 1996 davant la mancança de facilitats i per dificultats existents a Sitges per desenvolupar la tasca teatral, després de trenta anys, decideix retirar-se d’aquesta activitat. A la primavera de 1999, l’Elenc Artístic Arbocenc el convenç per dirigir el grup, fent-li retornar aquella il·lusió gairebé oblidada. Aleshores decideix escriure Víctima d’escàndol, que es comença a assajar a finals de setembre del 1999, amb un parèntesi al desembre per escenificar El poema de Nadal de Josep M. De Segarra. Víctima d’escàndol es posa en escena amb caràcter d’estrena a finals de maig del 2000.