«Era el dia de Tots Sants de l’any 1916, quan un grup d’aficionats d’aquesta vila posava en escena el tradicional drama de Zorrilla: “DON JUAN TENORIO”.

Entre aquells joves va anar creixent el foc de l’entusiasme i s’organitzaren seriosament amb el nom d’Elenc Artístic Arbocenc, sota la direcció d’Andreu Suriol i Farré (farmacèutic, fill de l’Arboç), posant en escena una segona obra, “LA CREU DE LA MASIA”, la nit del 31 de desembre del mateix any 1916.

Han passat d’això deu anys. Cada any aquesta entitat ha fet unes quantes representacions teatrals. El seu principal mèrit ha sigut sempre la cura en la presentació: tots els més mínims detalls han estat sempre molt cuidats. Els actors dominen sempre el paper. Llurs qualitats han anat perfeccionant-se de tal manera, que bé pot dir-se sense por d’errar que han constituït i segueixen constituint un conjunt d’aficionats com pocs se’n veuen.

No és, doncs, d’estranyar que (llevat de raríssimes excepcions) les exhibicions de l’Elenc hagin estat sempre èxits falaguers i moltes vegades vertaderament magistrals.»

 

Aquest article sortí a la llum en el Setmanari Català Arbocenc “Badalota”, el dia 9 de gener de 1927.

Així doncs, podem dir amb tota propietat i molt d’orgull, que l’Elenc Artístic Arbocenc va néixer el dia 1 de novembre de 1916.

De totes maneres, les inquietuds pel teatre a la nostra vila daten de molts anys, ja que la primera prova documentada d’una representació teatral la trobem amb motiu de la inauguració de la Capella del Santíssim de l’Església Parroquial de l’Arboç, el dia 23 de gener de 1770, posant-se en escena la “COMÈDIA DEL REI SALOMÓ”, amb estructura d’Auto Sacramental.

Corria el mes de març de 1821 quan es representà “LA PASSIÓ” al local del Centre Vell (o Estudi Vell), de petites dimensions. Però hem de caminar fins l’any 1884 per gaudir a l’Arboç del primer local per a teatre, gràcies a la construcció de l’edifici de la Societat Casino Agrícola (entre els carrers Jussà i Muralla).

L’any 1882 es fundà la Societat Casino Arbosense, i des del 1883 fins al 1888, ocupà els baixos i entresol del núm. 7 bis del carrer Major de l’Arboç, tenint també un petit escenari habilitat per a teatre.

En el curs de l’any 1888 s’acabaren les obres de construcció del Teatre Arbosense, situat al carrer de Sant Julià de l’Arboç, local existent en l’actualitat, però en molt mal estat.

Al 1898 el Teatre Arbosense fou restaurat, i decorat pel pintor Carreres, inspirant-se amb el Teatre Romea de Barcelona.

Vet aquí que ja tornem a retrobar-nos amb l’any 1916, i és en aquest Teatre Arbosense on l’Elenc Artístic Arbocenc va començar a donar els seus primers passos, fent-hi representacions fins l’any 1959, data en què s’habilità el local per a cinema, deixant-lo literalment inservible per a la pràctica de teatre.

Aquesta dilatada i fructífera etapa teatral, tan sols va perdre la seva continuïtat l’any 1936, a raó de la Guerra Civil espanyola.

Paral·lelament, el 25 de juny de 1899, l’associació de Sant Lluís Gonzaga (depenent de la Parròquia) estrenà l’escenari reformat del Centre Vell, fent-hi algunes representacions, fins que l’any 1930 s’estrenà l’actual local del Centre Parroquial, adossat a l’Església.

Durant els anys 40, el grup de noies del Centre Parroquial posava en escena obres teatrals per a dones soles, i els nois de la Joventut Masculina actuaven ells sols (sense dones), des del 1945 fins al 1950.

Aquestes dues associacions seran el planter de joves actors i actrius de l’Elenc Artístic Arbocenc. No cal dir que en els anys de la postguerra civil, era condició indispensable fer les representacions teatrals en castellà; excepcionalment feien “ELS PASTORETS” en català. També era obligatori, abans de l’estrena, portar una còpia de l’obra al Govern Civil de la Província, a fi de passar per la “Sra. Censura” i tramitar els permisos corresponents, hàbits que perdurarien fins als anys 70.

A partir de l’any 1960, l’Elenc Artístic Arbocenc del Teatre Arbosense i els grups de nois i noies de l’associació Sant Lluís del Centre Parroquial es fusionen per a convertir-se en l’actual Elenc Artístic Arbocenc, fent les seves representacions, fins a dia d’avui, al local del Centre Parroquial.

A la dècada dels 60 als 70 es realitzaren poques representacions teatrals, sense deixar-nos els obligats Pastorets per les festes nadalenques, i ens hem d’apropar fins al dia 12 d’agost del 1971 per donar constància de la constitució de la primera junta directiva del reagrupat Elenc Artístic Arbocenc, amb seu al Centre Parroquial i amb el vist-i-plau del prevere de la Parròquia de Sant Julià de l’Arboç, Mn. Josep Torres i Rossell, essent elegit com a president en Josep Roquer i Hugué (fuster especialista en marqueteria i actor de l’Elenc, fill de l’Arboç). En aquesta reunió s’acordà la confecció d’estatus, i el dia 19 d’octubre de 1971 rebérem del Govern Civil de Tarragona els estatuts de l’associació Elenc Artístic Arbocenc de l’Arboç, formalment legalitzats (redactats amb la llengua del “Imperio”, com era preceptiu en l’època).

Ara farem un petit parèntesi per parlar d’un fet teatral singular i insòlit a la vila de l’Arboç. Es tracta de la “VETLLADA DELS INNOCENTS”, que es representava un cop a l’any el dia 28 de desembre, celebrant-se ininterrompudament des de l’any 1944 fins a l’any 1959.

En aquestes vetllades, amb clau d’humor, es representaven fragments de tota mena de gèneres teatrals, musicals, sarsueles, operetes, mim, acudits, etc., fins a omplir les dues hores i escaig de la Vetllada. Sempre, com hem dit abans, amb molt bon humor i parodiant en alguns números personatges i escenes de la vida quotidiana de la vila.

A principis de l’any 1995 se celebrà el 50è aniversari de la Vetllada dels Innocents, representant un remake actualitzat de les Vetllades, fins i tot amb actors que ja havien actuat el primer any, el 1944. No cal dir que les dues representacions realitzades foren un èxit total.

Un petit detall sense importància: en aquestes vetllades només era permesa la participació masculina. Així doncs, els papers femenins els feien homes vestits de dones.

Com a nota de curiositat direm que durant alguns anys, l’Elenc Artístic Arbocenc del Teatre Arbosense anava escàs d’actrius, i es contractaven primeres actrius professionals de l’època a Barcelona, com eren: Pepeta i Antònia Fornés, M. dels Àngels Guart, Agna Pahissa, Maria Vila, Pilar Montejo, Elena Alfonso, Frèsia Coscolla, Conxita Arquimbau, Matilde Fernández i moltes d’altres.

Des dels voltants de l’any 1900 fins al 1930, a part dels grups locals, actuaren a la vila companyies professionals de teatre amb actors tan prestigiosos com: Jaume Borràs, Fabià Mercader, Alexandre Nolla, Joaquim Vinyes, etc.

També actuaren companyies de sarsuela i d’opereta. Destaquem la representació d’algunes òperes: “MARINA”, “EL BARBERO DE SEVILLA” (amb la inoblidable Mercè Capsir) o “CAVALLERIA RUSTICANA”.

Tornem al nostra tema, que és el teatre. No farem esment de cap actor ni actriu en aquest modest resum, ja que correm el perill de deixar-nos moltíssims noms en el tinter. El que sí us direm és que, a part que són molts els actors i actrius que han participat amb l’Elenc des de la fundació fins avui, molts pares i avis dels actuals actors ja havien actuat en l’Elenc Artístic Arbocenc del Teatre Arbosense o en l’Elenc Sant Lluís de la Parròquia.

Retrocedim un altre cop a l’any 1916 (això ja sembla una obra de Pirandello...), per parlar dels directors i de les obres representades per l’Elenc.

Com hem dit abans, el fundador, primer director i destacat actor de l’Elenc fou n’Andreu Suriol i Farré, al qual se li dedicà un gran homenatge el dia 19 de març de 1956, amb la representació d’un acte de cada una de les següents obres: “GENT D'ARA”, “MARIA ROSA” i “A CAL NOTARI”.

El Sr. Andreu (com així se l’anomenava a la vila) tingué des de l’any 1943 l’ajuda amb les tasques de direcció d’en Miquel Paré i Ferran (metge rural a l’Arboç, fill de Sant Jaume dels Domenys), ja que el Sr. Andreu residia habitualment a Barcelona.

De la seva mà es portaren a terme, entre moltes d’altres, obres tan importants com: “DON JUAN TENORIO”, “LA CREU DE LA MASIA”, “MARIANELA”, “MOSSÈN JOANOT”, “REI I SENYOR”, “L’HÈROE”, “MAR I CEL”, “TERRA BAIXA”, “EL PATI BLAU”, “MARIA ROSA”, “LA SENYORA X”, “LO FERRER DE TALL”, “L’ALEGRIA QUE PASSA”, “EL COR DEL POBLE”, “ANACLETO SE DIVORCIA”, “EL DIVINO IMPACIENTE”, “EL MALALT IMAGINARI”, “BATALLA DE REINAS”, “LA BODA DE QUINITA FLORES”, “LOCURA DE AMOR”, “EL MISTERI DE LA QUARTA AVINGUDA”, “LA DIDA”, “LA MARE”, “L’HEREU I LA FORASTERA”, i també les representacions habituals de “ELS PASTORETS”.

Durant aquesta etapa del Sr. Andreu hem de fer esment de la important participació de l’Elenc en els actes d’homenatge que Sitges dedicà a Santiago Rusiñol el dia 10 de gener de 1926, interpretant amb total realisme, a l’aire lliure, l’escena de l’entrada del carro de l’obra “L’ALEGRIA QUE PASSA”.

L’última obra de teatre representada al Teatre Arbosense, abans de convertir-se en cinema, fou “LOS BLANCOS DIENTES DEL PERRO”, d’Eduardo Criado, el dia 19 de març de 1959.

A partir de l’any 1960, i amb la fusió dels elencs, es feu càrrec de la direcció en Magí Maimó i Batet (administratiu, actor de l’Elenc, fill de l’Arboç).

L’Elenc participà en el Concurs de Teatre de Vilafranca del Penedès, l’any 1960, organitzat amb motiu de les Fires de Maig, obtenint el 1r Premi de direcció i el 1r Premi de grup amb l’obra “LA FERIDA LLUMINOSA”. L’any següent assolí el 2n Premi de grup amb “L’HEREU I LA FORASTERA”.

Algunes de les obres més representatives del guiatge d’en Magí Maimó foren: “FOC NOU”, “LA FERIDA LLUMINOSA”, “L’HEREU I LA FORASTERA”, “LA CLAU”, “L’HOSTAL DE LA GLÒRIA”, “EL PORT DE LES BOIRES”, “L’AMOR VENIA EN TAXI”, “TRES ANGELETS A LA CUINA”, “EL PINTOR DE MIRACLES”, i, com no, “ELS PASTORETS”.

En Magí Maimó donà per acabada la seva tasca de direcció amb la posada en escena de l’obra d’en Josep M. de Sagarra “LES VINYES DEL PRIORAT”, estrenada el dia 24 de desembre de 1972.

Tot seguit, començà a dirigir l’Elenc en Josep Sans i Sans (fuster ebenista, fill de l’Arboç), estrenant l’obra d’en Joaquim Muntanyola “EL BALDIRI DE LA COSTA”, el dia 18 de març de 1973, i portant a terme obres de l’entitat i complexitat escènica com poden ésser: “BON NADAL, MÍSTER SCROOGE”, “L’ESTRELLA DELS MIRACLES”, “LA TORRE I EL GALLINER”, “LA SIRENA”, “USTED PUEDE SER EL ASESINO”, “LA CORONA D'ESPINES”, “TERRA BAIXA”, “ELS ARBRES MOREN DRETS”, “L’HEREU I LA FORASTERA”, “ASSAIG GENERAL”, “LA FILLA DEL CARMESÍ”, “L’HÈROE”, “EL SENYOR PERRAMON” i “UN MORT SOBRE L'ASFALT”.

En Josep Sans deixà la direcció de l’Elenc per motius de salut mentre es preparava el muntatge de l’obra “LA CLAU”, de Noel Clarasó, a principis de l’any 1988.

Així doncs, la direcció i muntatge final de “LA CLAU” fou encarregat a Joan Vallès i Figueras (tècnic de laboratori farmacèutic, actor de l’antic Elenc i actor professional, nascut a l’Arboç). En Joan Vallès obtingué a Barcelona, el dia 12 de febrer de 1964, el 1r Premi d’interpretació del personatge Manelic, de “TERRA BAIXA”.

Des de la fundació de l’Elenc i fins l’arribada com a director d’en Joan Vallès, era costum estrenar dues, tres o més obres cada any: per Sant Josep, Pasqua, Tots Sants i Nadal. Amb l’entrada d’en Joan Vallès, es munten unes escenografies més espectaculars i modernes, amb la conseqüent despesa econòmica que comporta, i també modernitza i amplia l’equip d’il·luminació daurant-lo de dimmers, focus PC i taula de llums, per la qual cosa l’Elenc decideix explotar les seves produccions teatrals i, a part de les representacions al Centre Parroquial, anar de “bolos”, concursos, mostres, festes majors, etc.; tot el temps que es pugui amb la mateixa obra per tal d’amortitzar el capital emprat.

Sota la direcció d’en Joan Vallès, l’Elenc estrenà les següents obres: “LA CLAU”, “TRES FARSES RUSSES”, “ROSES ROGES PER A MI”, “PIGMALIÓ” i “ENRIC IV”.

A començaments de 1995, després de deixar la direcció de l’Elenc en Joan Vallès, pren aquesta responsabilitat en Miquel Murga i Torres (fotògraf professional i actor professional, fill de Sant Boi de Llobregat), iniciant una nova etapa amb l’obra “BOEING-BOEING”, de Marc Camelotti.

Mentre es feien representacions arreu de "BOEING-BOEING" (finals de 1995 i inicis de 1996), es disposa la preparació d’una nova obra, per la qual cosa en Miquel Murga va portar el seu company professional, en Xavier Guix i Garcia (fill també de Sant Boi) per dirigir l’obra de Josep M. de Sagarra “LES VINYES DEL PRIORAT”, ja que es complien 25 anys de la seva estrena a l’Arboç, sota la direcció de Magí Maimó.

Al 1997 es va acordar actualitzar els estatuts de l’Elenc, amb la redacció del text en català i degudament legalitzats.

Durant l’etapa de representacions de “LES VINYES DEL PRIORAT”, es preparava una comèdia musical: “BLANCA ROSA, SIRENA DE LA MAR BLAVA”, amb incorporació de joves actors, obra original de Damià Barbany; així com una comèdia amb clau de vodevil: “ANUNCIS I CONTACTES”, creació del mateix Elenc i Xavier Guix.

A poc a poc, per aquestes dates, es va adquirir equips tècnics de so i luminotècnia, de cara a modernitzar i dinamitzar l’activitat teatral del grup.

Val a dir que, amb les diferents obres esmentades, s’ha participat en les Mostres de Teatre d’Ulldecona, Alcanar, Ullatrell, Castellar del Vallès, Vilaseca i La Canonja; així com participat en els Concursos del Vendrell, Sitges, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Piera, Calaf, etc., sent reconeguda la tasca del grup amb nombroses distincions individuals i col·lectives.

Per la seva situació personal i professional, en Miquel Murga i en Xavier Guix no poden seguir col·laborant en la direcció de l’Elenc, per això es passa un temps representant les obres en cartell, però sense possibilitats d’una nova estrena.

Fou en la primavera de 1999 quan es fa càrrec de la direcció de l’Elenc en Xavier Canals i Pedrol (fill de Barcelona, però resident a Sitges tota la vida), amb una llarga experiència en la direcció del teatre amateur a Sitges durant més de trenta anys, engegant així una nova dinàmica teatral. Sota la seva direcció retorna la representació de “EL POEMA DE NADAL”, de Josep M. de Sagarra, en el decurs de les festes nadalenques del 1999, 2000 i 2001, amb incorporació de quadres tradicionals pastorils. El 20 de maig de 2000 s’estrena “VÍCTIMA D´ESCÀNDOL”, d’Ignasi d’Artés; el 26 de maig de 2001 “GENTE BIEN”, de Santiago Rusiñol (sent aquesta l’obra amb la que més representacions s’han fet, gairebé una trentena per arreu); el 16 de maig de 2002 s’estrena l’obra de caire costumista “PRIMAVERA DEL 31”, d’Ignasi d’Artés. Aquestes obres van anant-se representant en diverses poblacions, prenent part en nombrosos “bolos”, Mostres, Jornades i Concursos, pels que es guanyen força premis i guardons, en diverses categories.

Per les festes de Nadal del 2002, es prepara un espectacle musical: “LLUMS DEL PARAL·LEL”, basat en un recull de les revistes musicals d’aqueix indret emblemàtic barceloní dels nostres avis. Aquest espectacle té un èxit espaterrant a la mateixa vila de l’Arboç i rodalies, havent-se de fer diverses reposicions durant dos anys. 

Per l’agost del 2004, en el decurs de la Festa Major de la vila i amb motiu de la benedicció d’unes noves imatges a la façana de l’església parroquial, es desenterra un vell text de Joan Vallès i Ribas (1884-1911) del “Ball parlat de Sant Julià”, un espectacle a manera de retaule o acte-sacramental, que escenifica el martiri del sant, text que s’adapta per tornar a ser representat a l’altar major de la parròquia. Tal és la bona acollida que des d’aleshores s’estableix com una tradició pel capvespre de la vigília de la Festa Major, representant-se cada any fins avui i figurant com un acte destacat de la festa.

Mentrestant, es treballa per posar en escena una divertida comèdia en què l’acció es trasllada a l’època romana: “NVO VADIS”, d’Ignasi d´Artés, que s’estrena el 9 d’abril de 2005. Seguidament, i per donar una variant del gènere teatral al públic i als mateixos actors, es decideix optar per l’opereta “EL MIKADO”, de la versió de DAGOLL-DAGOM, estrenada el 27 de maig de 2006. Aquests espectacles són portats en diverses actuacions de “bolos”, Mostres i Concursos, en els quals s’assoleixen diversitat de premis.

A l’octubre de 2007 es reprèn l’activitat de l’assaig per preparar una nova obra. En aquest cas, es tracta d’un divertit semi-vodevil, extret de dos sainets de Santiago Rusiñol: “EL SR. JOSEP FALTA LA DONA I… LA DONA DEL SR. JOSEP FALTA A L´HOME”, la qual, després de ser entrenada el 29 de juny de 2008, és molt ben rebuda pels diferents públics on es presenta, i actualment roman encara en cartell. Gairebé d’immediat, s’enceta el treball per una obra de caràcter dramàtic, d’Antonio Buero Vallejo, adaptada al català: “EN LA FOSCA ARDENT”, tot un repte per a tothom en tractar-se d’una residència per a invidents, que s’estrena el 24 d´octubre de 2009, sent portada a concursos on és força guardonada, a més de presentar-se a cicles teatrals per arreu. Aquesta és una de les obres de què es disposa actualment en cartellera.

Pel nadal del 2009, una novetat és duta a terme per l’Elenc, com és la representació en la modalitat de “ràdio-teatre” del conte de Charles Dickens “BON NADAL, MR. SCROOGE”, enregistrat als estudis radiofònics de Ràdio l’Arboç i emès per l’emissora municipal en aqueixes mateixes dates nadalenques.

Aquesta mateixa obra es decideix que sigui posada en escena; si bé, en aquest cas, per indisponibilitat del director titular, en Xavier Canals, es compta amb el retorn d’un antic director, en Joan Vallès, essent estrenada el dia de Cap d’any del 2011, i reposada posteriorment més vegades.

A l’estiu del mateix any es comença a treballar en el projecte d’un espectacle prou particular i complex com és “BODAS DE SANGRE” -noces de sang- , de Federico Garcia Lorca, en versió catalana i basada en fets reals. Una posada en escena completíssima en què es barreja la interpretació teatral, el cant, la dansa i la percussió en directe a cura dels mateixos actors, i que s’estrena el 29 de setembre del 2012. Aquest espectacle romandrà en cartell encara una llarga temporada.

Encetat l'any 2013 es comença a preparar una divertidíssima comèdia de vodevil centrada en “La Belle Époque parisina”, del comediògraf francès Georges Feydeau: “L'HOTEL dels GEMECS”, que s'estrena cap a la tardor amb un gran èxit de públic en les nombroses representacions portades arreu.

Aquest mateix any es participa a la II Fira Modernista de l´Arboç, donat el vessant teatral que se li dóna a l'esdeveniment. D'una banda, s'escenifica “EL BALL PARLAT DE CAN RIBOT”, una original sàtira humorística d'Ignasi d´Artés, de curta durada, en vers, basat en el moment social de la vida. D'altra banda, es representa un tast de números musicals d'aquelles “Llums del Paral·lel” (espectacle musical del 2002), sota el títol de “LA REVISTA MODERNISTA”. És tan ferma l'acollida popular, que es decideix recuperar gairebé l'espectacle complet per ser representat en diverses localitats, ateses les peticions rebudes.

Tant la comèdia vodevilesca com el musical, s'inclouen en el cartell d´actuacions per les temporades de 2014 i 2015.

És en aquest 2013 que l'Elenc engega una campanya de divulgació dels espectacles en cartell, amb l'edició d'un vistós tríptic, la creació d'una pàgina  web -amb un ampli i atractiu contingut-, i la realització d'uns vídeos promocionals d'aquests espectacles, que es poden visionar a Youtube. Això suposa un reforç important i el nombre d'actuacions a finals del 2013 i tot el 2014 augmenta considerablement.

El 2014, donat l'èxit de l'any anterior, l'Elenc figura com a capçalera de cartell en el programa de la III Fira Modernista de l'Arboç, per la qual es preparen números de caire ben divers, destacant l'estrena de “LA MOIXIGANGA DE L'ARBOÇ”, interpretada per la branca més jove de l'Elenc, i per a la qual es composa especialment la música, i també es dissenya una acurada coreografia. El resultat és espectacular i els elogis plouen de totes bandes. A l'Arboç ja tenim la “nostra” MOIXIGANGA.

S'ha de fer esment que per aquesta edició de la Fira, es compta amb la participació del col·lectiu Gent de Teatre de Sitges, que representaren algunes performances pel recinte firal.

L’11 de setembre d’aquest 2014, es commemora el Tricentenari de la presa de la ciutat de Barcelona d’aquell 11 de setembre del 1714, per la qual cosa es representa l’espectacle “11 de setembre - relat d’un setge”; escenificant una sèrie de fragments dels fets esdevinguts per l’enfrontament entre els defensors de Barcelona amb les tropes de Felip V; incloent-hi danses i cançons emblemàtiques i tradicionals de la nostra terra. Aquesta proposta fou amb el propòsit de rememorar la Guerra de Successió i de les seves conseqüències per Catalunya. Aquest espectacle fou co-realitzat amb el col·lectiu de la Gent de Teatre de Sitges, amb la participació de la Coral Ressò de l’Arboç i el Grup de Trabucaires Guineus de l’Arboç. Les representacions van tenir lloc a Sitges i a l’Arboç.

Cap a principis de la tardor es constitueix ja la Comissió Organitzadora del Centenari de l’entitat, amb el propòsit de dissenyar un programa d’actes durant tot l’any del Centenari, des de l’1 de novembre del 1915, fins l’1 de novembre del 1916, data en la qual es compleix just el 100è aniversari. A partir d’aquí es celebraran un seguit de reunions de la comissió i sub-comissions de treball, coordinades i supervisades per una junta de Comissaris.

En el 2015, arran de l’espectacle de l’11 de setembre, es dissenya un espectacle musical que, sota el títol de “DOLÇA CATALUNYA”, es representa en algunes localitats. En el decurs d’aquest any es representen els espectacles ja tradicionals de cada any a la vila: La Moixiganga (Setmana Santa), la Fira Modernista (primavera), Teatre a la Fresca (al pati del centre, a l’aire lliure, a principis d’estiu), i el Ball parlat de Sant Julià (a l’església, per la Festa Major).

Mentrestant, la sala-teatre del Centre parroquial es veu remodelada i modernitzada, amb una tasca realitzada per diversos membres de l’Elenc, destacant la col·locació de noves butaques. Tot plegat dóna una nova dimensió a la sala que guanya en vistositat i comoditat a profit del públic.

El 3 d’octubre es presenta, en un acte oficial, el programa d’actes del Centenari, amb assistència de l’alcalde de la vila, Joan Sans; el conseller de l’Interior de la Generalitat –i arbocenc-, Jordi Jané; el president de la Federació del Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, Josep Rafecas i el President de l’Elenc, Josep M. Arnan. La sala de l’hotel d’entitats de Cal Freixas era plena de gom a gom i també va acollir amb satisfacció el reconeixement fet al primer director i president de l’Elenc, Andreu Suriol Farré, tot entregant un record a la seva família, que era present a l’acte.

El programa de l’Any del Centenari té un contingut dens i ric, amb un seguit d’actes de caire social, popular, formatiu i artístic, exposat per la Rosa Mari Montaña.

El dissabte dia 10 d’octubre s’inaugura la reforma de la sala-teatre, invitant especialment a aquelles persones que han donat el seu suport, sumant-se a la campanya: “apadrina una butaca” que, val a dir, fou un èxit complet.

A més dels protocol·laris parlaments, es sorprèn tothom amb un tast teatral de caire musical i en forma de lectura teatralitzada, preparat especialment per a aquest moment. Abans però, no podia faltar unes projeccions fotogràfiques del procés de les obres de remodelació de la sala.

L’endemà al matí -diumenge-, es fa una jornada de portes obertes a la fi que el públic pugui visitar la renovada sala-teatre.

L’1 de novembre es dóna el tret de sortida a l’Any del Centenari amb l’exitosa representació de l’espectacle musical “SOMNIS DEL PARAL·LEL”, basat en les revistes musicals de l’emblemàtic Paral·lel barceloní del primer terç del segle passat, del qual se’n fan quatre representacions al Centre, seguides de nombroses actuacions arreu de la província en els mesos següents, com la Gornal, la Torre de l’Espanyol, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Vilanova d’Escornalbou, Bellvei, etc.

El dissabte 5 de desembre, a l’hotel d’entitats Cal Freixas, s’obra la porta a la inauguració de l’exposició “Cent anys de l’Elenc”, acte presentat pel veterà actor Josep Roquer; assistint-hi l’alcalde Joan Sans i altres membres del consistori. Tot un recordatori gràfic de tants i tants anys d’activitat teatral.

Coincidint amb la Fira de Santa Llúcia, l’Elenc organitza una parada al carrer Major, per a la venda d’articles commemoratius del Centenari: destacant el CAVA creat per l’ocasió, amb placa personalitzada i d’edició limitada. Cal esmentar també la venda de participacions de loteria del núm. 01916 (any de la fundació de l’entitat).

Dins dels actes del programa del Centenari, que es van desenvolupant puntualment, cal destacar, des de principi del 2016, l’organització de Tallers de Teatre per Adults, Juvenils (12 a 15 anys) i Infantils (8 a 11 anys), amb nombrosa assistència provinent de l’Arboç i poblacions de la rodalia, que inicien la seva experiència artística amb l’aprenentatge de diferents tècniques teatrals. Formen l’equip de direcció, el director del grup, Xavier Canals, i les actrius Mercè Arnan, Alba Mañé, Natàlia Paredes i Esther Soler.

Aquest any, com és habitual, es representen els espectacles anualment tradicionals de La Moixiganga, La Fira Modernista, Teatre a la Fresca, i el Ball parlat de Sant Julià. A la Fira Modernista, cal afegir repetides representacions de caire modernista, en visites teatralitzades a La Giralda de l’Arboç. També cal puntualitzar que en les representacions de La Moixiganga, l’actuació va acompanyada de la colla de grallers Els Cofins; i en el Ball parlat de Sant Julià, del grup de gralles Els Vinardells.

El dia 3 de juny, dia de l’Associacionisme Cultural, l’Elenc és convidat a l’acte de reconeixement a les entitats culturals que celebren aniversaris durant l’any 2016 i que compten amb una dilatada trajectòria cultural; lliurant-se els corresponents Diplomes.

L’acte, que va comptar amb la intervenció del Conseller de Cultura, Sant Vila, i alts càrrecs del departament, de la Diputació i de la Direcció General de Cultura Popular, es va celebrar a la seu social dels Lluïsos de Gràcia a Barcelona.

Seguint els actes destacats del programa del Centenari, el 17 de juny es celebra a l’hotel d’entitats de Cal Freixas, una Taula Rodona, moderada per l’actor professional arbocenc Joan Vallés, i amb la participació dels anomenats actors professionals Anna Barrachina, Toni Albà i Carlos Gramaje; que parlen de les seves experiències personals, i exposen les seves impressions sobre l’actualitat teatral i la relació amb el teatre amateur.

A meitats de setembre la branca més jove de l’Elenc entrena la comèdia “MAJÒRICA”, un divertit vodevil social; amb una gran acollida per part del públic. Aquesta obra s’inclou en cartell i, en endavant, es representarà arreu de la província.

L’1 d’octubre -segueix el programa- es celebra una TAULA DE DEBAT a l’entorn del teatre amateur a l’hotel d’entitats de Cal Freixas, moderada pel director del grup, Xavier Canals, i en la que hi prenen part representants de grups, entitats i associacions d’arreu de Catalunya. Els ponents són: Toni Forteza (del Círcol Catòlic de Badalona); Juanjo Sans (del Centre Cultural i Recreatiu d’Ulldecona); Ramon Puig (de la Benèfica Agrupació Teatral de Tàrrega); David Sagrera (de Gespa Teatre de Palamós); i Andreu Galán (del grup Toc-Toc de Llerona). Cadascú exposa les particularitats del seu propi grup i la seva visió del moment actual del teatre amateur. Aquests actes són oberts a la participació del públic.

Arriba el dia 1 de novembre, data del 100è aniversari de l’Elenc Artístic Arbocenc, i que es celebra la cloenda de l’Any del Centenari. Amb la intervenció de l’alcalde de la vila i del president de l’Elenc, van ser convidats els representants de les institucions col·laboradores, els polítics, la totalitat dels membres de l’Elenc, els grups amateurs de la comarca i els antics directors del grup. Acabat el preludi protocol·lari, l’Elenc torna a representar el mític drama de José Zorrilla DON JUAN TENORIO, exactament cent anys després d’aquell 1916, en què apareixia per primer cop el nom de l’Elenc Artístic Arbocenc. Per aquesta ocasió l’Elenc va comptar amb la participació especial d’antics actors i actrius del grup. Fins i tot, entre ells, i en qualitat de Conseller de l’Interior de la Generalitat de Catalunya, Jordi Jané va tancar l’acte de cloenda amb un emotiu parlament.

El dissabte 19 de novembre hi hagué el Sopar de Comiat del Centenari, per a tots els integrants del grup que havien participat en els diversos actes; un total de vuitanta-quatre persones als jardins de La Giralda de l’Arboç. En el decurs de l’acte el president va fer entrega d’un record del Centenari a cadascun dels membres. Al final van intervenir el Conseller Jordi Jané i l’alcalde Joan Sans.

Com a epíleg i fora de programa, l’Elenc va fer entrega al seu president Josep M. Arnan d’un reconeixement en complir-se 25 anys de la seva tasca al capdavant de l’entitat.

Atès l’èxit i bona acollida dels Tallers de Teatre, es creu adient formar tres grups teatrals (Adults, Juvenils i Infantils) per seguir la tasca formativa teatral. El projecte s’inicia a primers de febrer, assajant un dia a la setmana i dirigits per les monitores de l’equip de direcció dels Tallers. Treballant la posada en escena d’un conte (pels infantils) i un sainet (pels juvenils i adults) que es representaran en una sessió conjunta la propera tardor.

Com a acte posterior del Centenari, es presenta el llibre “L’ELENC ARTÍSTIC ARBOCENC. CENT ANYS“, amb el relat de la història, fets, obres teatrals, fotografies i cartells del llarg dels cent anys de trajectòria. Un llibre que es posa a la venda en la diada de Sant Jordi, després de ser presentat oficialment en societat el divendres 7 d’abril, en el mateix teatre El Centre, seu de l’Elenc.

L'11 d'abril, es fa pública la decisió del Govern de la Generalitat de Catalunya sobre l'atorgament de les Creus de Sant Jordi 2017, on hi figura l'Elenc Artístic Arbocenc. L'acte de lliurament té lloc el dimecres 3 de maig al Palau de la Generalitat, amb la presència del President de la Generalitat, Carles Puigdemont, la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el Conseller de Cultura, Santi Vila. A l'acte hi assisteix una representació de l'Elenc encapçalada pel president de l'entitat, Josep M. Arnan, i l'alcalde de l'Arboç, Joan Sans.

El dissabte 10 de juny, l'Ajuntament de l'Arboç organitza, amb la col·laboració de l'Elenc, una jornada de reconeixement a l'entitat per la Creu de Sant Jordi obtinguda. Al migdia, el consistori ofereix una recepció oficial, fent entrega a l'Elenc d'un guardó commemoratiu. Durant aquest acte, l'alcalde de l'Arboç, Joan Sans, comunica la voluntat que l'Elenc sigui el pregoner de la Festa Major d'aquest any 2017. Tot seguit, l'Elenc ofereix un petit espectacle musical a l'aire lliure. Al vespre, al Teatre El Centre, es posen en escena un seguit de representacions teatrals que acaben amb un sopar de germanor entre tots els assistents.

El diumenge 2 de juliol, en el marc de reconeixement a persones i entitats del Baix Penedès que destaquin pels seus mèrits a favor de la cultura i les tradicions del nostre país, la Discp Vip's Calafell guardona l'Elenc Artístic Arbocenc com a entitat mereixedora d'aquesta distinció.

El dilluns 10 de juliol, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya concedeix el "Premi Arlequí 2016 al grup amateur" a l'Elenc Artístic Arbocenc, en reconeixement als cent anys d'història de l'entitat.

El divendres 25 d'agost del 2017, dia d'inici de la Festa Major, l'Elenc Artístic Arbocenc dóna el tret de sortida amb el pregó. Un pregó una mica diferent de l'habitual, pel qual es monta una petita representació teatral de caire còmica, seguint la forma de fer de l'entitat.

 

Això per ara i fins avui...

...desembre de 2017